Acomiadar el mes d’abril a Martorell és sempre una alegria: comença la Fira de Primavera. És una de les festes més populars de la nostra ciutat, on els carrers s’omplen de cultura, diables, gegants, capgrossos, sardanes, bastons, tot al ritme de la Martukada. Els museus s’omplen de vides d’altres èpoques, amb la teatralització de les visites guiades i, tot s’ha de dir, la pluja ja és tan tradicional com el Cercavila o la Llegenda del Pont del Diable.
La nostra ciutat té dos tresors de valor incalculable: dos rius que conflueixen donant peu a una biodiversitat única; i un teixit associatiu resilient i creatiu, que cuida aquelles tradicions que ens fan sentir que som a casa.
La Fira de Primavera és un organisme viu, amb cor, amb múscul. Però els darrers anys, fins i tot per qui sent absoluta devoció per aquestes dates, es fa del tot impossible gaudir-la com es mereix.
Movem Martorell
La Fira de Primavera és un organisme viu, amb cor, amb múscul. Però els darrers anys, fins i tot per qui sent absoluta devoció per aquestes dates, es fa del tot impossible gaudir-la com es mereix. El programa solapa activitats o les encadena a ubicacions allunyades entre si que fan molt difícil poder ser puntuals: acaba el ball de gegants a la Plaça de la Vila, i corrents cap a Pep Ventura si no ens volem perdre el correfoc. Bé, 1’8 quilòmetres a bon ritme ajuden a compensar les calories que guanyarem al correbars!
Bromes a part, sempre hem defensat una ciutat on cada barri tingui el seu pol d’atracció. Can Carreras, per exemple, té l’Ateneu – absolutament infravalorat i infrautilitzat des que el van privatitzar – i l’única activitat que s’hi ha organitzat, la jam-session de l’Escola de Música, ha estat contra programada pel Pregó…
I és que el programa que ens proposa l’actual govern no només no impulsa l’atractiu de tots els barris, sinó que fa competir aquells on sí organitza activitats, perquè ens fa escollir on anar a cada moment: a dalt al centre urbà (Eix Bòbiles-Pep Ventura) o a baix al centre històric (La Vila). Mentre a dalt es fa la Fira del Comerç, alhora a la Vila fan la Fira del Vinil i la Fira d’Artesania. Mentre a dalt fan la Fira de la Cervesa (“Carpe Birrem”), alhora a la Vila fan la Fira Gastronòmica.
Participar d’una fira no és fàcil, són moltes hores i molta logística. I no us penseu que és gratis! De Martorell o de fora, aquí tothom paga taxa. Passejant per les Bòbiles, per exemple, i parant atenció als detalls haureu pogut copsar que alguna cosa no funciona del tot bé si els restauradors locals, i altres comerços, declinen participar. A la Fira de la Cervesa, de fet, es va donar una situació delirant: just davant de la pizzeria Antica Romagna, es va instal·lar, una parada de fora… que feia pizzes al forn!
Aquest n’és un exemple, però, en definitiva, en aquest breu espai que tenim per expressar-nos el que volem compartir amb vosaltres és que la Fira, i les festes populars en general, no van de grans esdeveniments i pagar gent de fora per omplir el programa. Van, per sobre de tot, de cuidar la nostra cultura, cuidar el nostre comerç i cuidar els nostres barris.
Visca la Fira de Primavera i visca Martorell!