Els darrers 18 mesos a Martorell hem vist a Alaska i Mario gratis. A Índia Martinez gratis. A Rosario Flores i Pastora Soler gratis.
La gent gran ha estat convidada a tres dinars gratis. La teleassistència, però, a Martorell gratis no ho és.
Gratis, la planta de Nadal. Gran favor a les floristeries, que amb prou feines poden competir ja amb Carrefours i Mercadones rebentant els preus de la Poinsettia.
Mireu. La meva mare, que és molt intel·ligent, sempre diu: “Nadie da duros a cuatro pesetas”. I així és. Resulta que no convidava l’alcalde. Passades les eleccions ens toca pagar el compte.
Movem Martorell sempre hem defensat aquella vella i simple màxima que diu “a cada qual segons les seves necessitats i de cada qual segons les seves capacitats.” […] No podem sostenir la sanitat, l’educació o els serveis públics sense pagar impostos. Però és profundament injust fer-los pagar a tothom per igual.
Movem Martorell
Movem Martorell sempre hem defensat aquella vella i simple màxima que diu “a cada qual segons les seves necessitats i de cada qual segons les seves capacitats”. Si els que més tenen paguessin més, el CIES no seria el gimnàs públic més car de la zona. No podem sostenir la sanitat, l’educació o els serveis públics sense pagar impostos. Però és profundament injust fer-los pagar a tothom per igual.
Ens prenen el pèl quan justifiquen pujar els impostos per culpa de la Covid o la guerra d’Ucraïna. Ha pujat el preu de la vida, sí, però ha pujat per tothom. La diferència és que la gent no ens endeutem com ho fa aquest govern: 527€ de deute per habitant, molt superior a Sant Andreu (350€) o Olesa (322€). Han retallat al novembre 100.000€ d’ajuts a PIMES per pagar, entre d’altres, els interessos bancaris de 7 préstecs del Banc Sabadell i 8 del BBVA. S’endeuten per construir equipaments i al dia següent es pre gunten com els mantindran.
Governar a cop de talonari dóna vots, però té un preu. Resulta que gratis, no era.