Martorell ha estat premiada com a Ciutat Europea de l’Esport 2023. No som els únics: també és Ciutat Europea de l’Esport 2023 Tres Cantos (Madrid) i Eibar (Guipúscoa), o Maracena (Granada), Alcalá La Real (Jaén), Candás (Astúries) i La Roda (Albacete) en la modalitat de ciutats de menys de 25000 habitants.
Tothom a Martorell sap que som Ciutat Europea de l’Esport 2023, entre d’altres perquè la despesa en propaganda per fer-ho públic és visiblement elevada (hem demanat ja el cost total). Movem Martorell hem fet un experiment: hem preguntat a veïns i veïnes dels diferents barris on fem vida, en què consisteix aquesta distinció, amb qui competim, què ens costa o qui l’atorga.
La resposta unànime es pot resumir en que “l’Unió Europea ens premia per la feina feta en matèria d’esport”. I quant ens costa? Les respostes varien entre “res” i “algun tipus de quota d’inscripció”. La resposta més assenyada ha vingut de la més petita de les entrevistades, que ha respost que “quan et toca un premi, et fan un regal, com una medalla, un trofeu…no costa diners”.
Ningú ha sabut respondre amb quines altres ciutats hem competit.
Per poder optar al premi cal abonar una quota de 2.000 euros. A més, cal pagar uns altres 10.000 euros per poder formar part de la Xarxa de Ciutats Europees de l’Esport.
Movem Martorell
Ningú ha sabut respondre amb quines altres ciutats hem competit.
La conclusió que extraiem del nostre experiment és que la distinció de Ciutat Europea de l’Esport és marketing, una campanya publicitària al servei de partits polítics, com Junts per Martorell, que fan negoci fent pensar a la ciutadania que el premi és oficial i l’atorga Europa, qualsevol de les institucions públiques que la formen. Perquè això fa guanyar vots i no és casual que 2023 sigui any d’eleccions municipals.
Quines són les respostes correctes, doncs? Si no és Europa, qui atorga els premis?
La veritat que no expliquen és que aquestes distincions són atorgades per una entitat privada, l’Associació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport (ACES Europe). El paper d’aquesta Associació ha aixecat polèmiques allà on aterren els seus premis. Les crítiques per la voluntat d’aparentar que l’Associació compta amb un reconeixement institucional van obligar a ACES Europe, tal com feia públic el diari comarcal ElBaix.cat, a aclarir que “Mai hem confós les ciutats amb que som un organisme públic europeu. Som una associació privada que atorga uns guardons com passa amb tants altres reconeixements europeus”. L’empresa afegia que “el premi Ciutat Europea de l’Esport és una marca registrada oficialment per l’Euipo, Oficina Europea de la Propietat Intel·lectual, essent aquest l’únic títol oficial existent”. El fet que s’utilizin les instal.lacions del Parlament Europeu alimenta, però, la confusió.
I quant ens costa?
Per poder optar al premi cal abonar una quota de 2.000 euros. A més, cal pagar uns altres 10.000 euros per poder formar part de la Xarxa de Ciutats Europees de l’Esport. També rebre una delegació de cinc membres que visiten el municipi durant uns dies amb el corresponent cost de dietes, estada i desplaçaments. A aquestes despeses caldrà sumar-hi ara el viatge a Brussel·les aquest passat mes de desembre de Xavier Fonollosa, el regidor d’esports Gerard Mimó, ambdós acompanyats per les seves parelles, la regidora de promoció econòmica Rosa Cadenas i la regidora de salut Soledad Rosende.
Així, si a més sumem els diners públics invertits en propaganda, ens trobem davant un premi que no ens comporta cap ingrés extra i que no és exclusiu, perquè és compartit amb tothom qui ha pagat la quota. Hem cercat a mitjans de comunicació i al web d’ACES Europe aquells municipis que hagin optat al premi però no l’hagin guanyat, però no hem estat capaços de trobar-ne cap.
Senzillament qui paga esdevé Ciutat Europea de l’Esport