Es tracta d’un document de bones intencions que hauria estat un bon punt de partida però que resulta insuficient en aquest moment d’emergència. Falta concreció, priorització i no conté cap proposta en relació a l’augment de la violència masclista al nostre municipi fruit d’aquesta situació.
Durant els mesos que ha durat l’Estat d’Alarma, entenent la complexitat i excepcionalitat de la situació per a qualsevol institució, vam estar al costat de l’equip de govern, fent propostes que consideràvem que beneficiaven a la majoria social martorellenca. Propostes com, per exemple, ser més flexibles amb el confinament de les persones amb trastorns de l’espectre autista, demanar l’ampliació de les terrasses, l’exempció de taxes, fraccionament del pagament d’impostos o la compra de material digital per a les residències de Martorell, ja que en alguns casos alguns dels usuaris de les residències no podien fer videotrucades als seus familiars en moments molt durs per a qualsevol família.
Vam demanar, juntament amb la resta dels grups de la oposició, la creació d’una comissió de treball on posar fil a l’agulla i treballar en la situació post-covid, és a dir, en les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi. El govern de Junts per Martorell ens va informar que la despesa total per a aquest Pla seria de 2M d’euros que aconseguiríem sense retallar la despesa actual: recorrent al crèdit, a altres administracions o amb els romanents de tresoreria.
Hem presentat un total de 46 propostes integrades als dos eixos que l’equip de govern ens va presentar: suport a l’economia local i a l’àmbit social.
El document final, malgrat planteja objectius que podem compartir, té moltes mancances. Una d’elles és que no recull cap actuació en relació a com intervenir en l’augment de la violència masclista fruit del confinament. Nosaltres els hem fet propostes com editar material específic amb consells útils per als veïns i veïnes o persones properes que puguin detectar casos de violència masclista. També els hem proposat reforçar el Servei d’Informació i Atenció a la Dona, però no s’ha inclós cap d’aquestes propostes, ni tan sols una línia d’actuació al respecte. I ens sembla un tema prou greu i agreujat per aquesta crisi com per tenir-ho en compte.
Per tant, es tracta d’un document poc concret, que no deixa clar com s’assoliran els objectius i en quin termini. Ens manca per tant, no només contingut, sinó concreció, planificació i priorització.
En l’eix de suport econòmic, mentre el document final que planteja el govern de Fonollosa proposa “suport al comerç de proximitat” en abstracte, nosaltres proposem mesures concretes, com per exemple:
- No aplicar interessos de demora al pagament d’impostos i taxes municipals si són en el mateix any.
- Acord local amb el comerç de proximitat per a que es pugui fer servir la targeta moneder i augmentar la subvenció a canvi de comprar el producte fresc a comerços de proximitat presentant tickets o factures.
- Requerir que l’adquisició dels fons de les biblioteques i el material en dates assenyalades (com Sant Jordi) es faci a llibreries locals de forma estable, no puntual.
- Dur a terme accions formatives dirigides a enfortir les capacitats professionals dels botiguers i que puguin millorar l’atenció al client i personalitzar les seves vendes. Especialment en matèria de xarxes socials, venda telefònica, online, software/aplicacions per a gestionar els treballs per encàrrec o les cites prèvies…
- O subvencionar l’elaboració d’enquestes sobre hàbits de consum i coneixement dels clients.
Aquestes mesures no suposen una gran despesa econòica, de fet tenen un cost 0 o molt baix i es poden aplicar pràcticament des de ja. Però també parlem de:
- Crear un ajut específic per a empreses/autònoms que han vist reduïda la seva facturació en un 75% o més durant els mesos de confinament.
- Subvencionar la part proporcional de la taxa d’escombraries als comerços que han estat tancats, així com el cost dels trams fixos dels subministraments (aigua, llum, gas, telèfon).
- O posar en marxa ajuts directes per a la compra de material de distanciament, senyalització seguretat, donat l’elevat cost que els va suposar la compra de mampares, gels hidroalcohòlics, mascaretes, guants, etc.
- Creació de línia d’ajuts per al lloguer de locals comercials: ajuts directes per al pagament del lloguer i ajuts/incentiu per als propietaris que redueixin el preu del lloguer del local (el que sigui més fàcil de tramitar).
-
Plans “Renove” de finestres, terrats, fusteria. Dirigir els ajuts a la rehabilitació a petites empreses o autònoms per millorar l’eficiència energètica a través de l’aïllament i millora dels elements comunitaris. Això també podria aplicar-se, per exemple, a particulars, perquè també generaria activitat econòmica. De fet, aquest ajut ben divulgat entre la població acompanyat d’una guia d’empreses locals del sector de la rehabilitació i la construcció encara beneficiaria més a les empreses locals sense atemptar contra les sagrades lleis del lliure mercat.
D’altra banda, som el municipi de Baix Llobregat, juntament amb Sant Vicenç dels Horts amb la taxa d’atur més elevada mes rere mes, i aquesta situació es veurà agreujada per la crisi actual. Però tampoc les propostes de foment de la ocupació són realment creïbles: “Suport a l’emprenadoria” sense més detall o “fomentar la contractació de persones aturades”, com si no fos ja, com no pot ser d’una altra manera, una línia estratègica d’actuació de la regidoria de promoció econòmica.
En l’àmbit social la crítica és la mateixa. Plantegen objectius d’allò més abstracte, que hauríen de ser estratègics per a qualsevol govern de qualsevol nivell: reduir el fracàs escolar, l’escletxa digital, millorar la qualitat educativa, ampliar el parc públic d’habitatge… Però sense una planificació, unes mesures concretes, uns tempos, uns mecanismes d’avaluació de les polítiques en qüestió, quedarà en paper mullat.
En relació a la proposta de “reforçar els Serveis Socials Bàsics” vam preguntar al Ple si contractarien més personal, de quin perfil, si inclouen reforçar el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a la Dona), tal com havíem demanat. Però no ens van respondre a cap dels dubtes plantejats.
Per tant, aquest document final podria haver estat un bon punt de partida si hagués estat plantejat amb més temps, doncs l’hauríem concretat treballant de forma col.lectiva. Però avui resulta insuficient com a punt de partida, i molt millorable com a document final.